Projects
Cor
Al juny de 2021, vaig crear i programar un sensor que em permet enviar i compartir els meus batecs del cor en temps real en forma d’electrocardiograma, enviant la senyal a la blockchain com a NFT mitjançant tres elèctrodes adherits al meu pit.
Aquesta idea va néixer a l'abril de 2021 amb la intenció de convertir la senyal de vida en una obra d'art. El projecte consta de tres parts: els meus batecs com la part transmissora, el sensor com el canal i el propietari de l’NFT com el receptor.
El sensor capta els meus batecs del cor a través de tres elèctrodes i els envia via Wi-Fi a la blockchain. Només el propietari de l'NFT té accés per veure els meus batecs en temps real.
A més, això em permet publicar enregistraments dels batecs i realitzar espectacles en directe, on transmeto els meus batecs durant diferents actes com abraçades, reaccions o impulsos.
Heart Clock
100 Mans de Venes
Aquest projecte, iniciat el desembre de 2021, consisteix a recopilar 100 venes soldades amb filferro de llautó i soldadura de plata, personalitzades a la mida real de les venes de les mans de 100 persones diferents, una persona nascuda per a cada any entre 1922 i 2021.
Cada vena té la seva pròpia forma i es forma quan som al ventre matern, i ens acompanya tota la vida. És un dibuix que ens acompanya, que és efímer i temporal, i que, per tant, també envelleix i evoluciona.
Aquest registre té com a objectiu mostrar les venes d'una persona des d'un any, dos, tres, fins a cent, i donar un nou significat al que són les venes. Donar la importància que mereix una part del cos que sovint passa desapercebuda.
Piano Sonocromàtic
El Piano Sonocromàtic és una peça que consisteix a electrificar un piano, ja sigui un piano vertical o de cua, per tal d'il·luminar bombetes de diferents colors segons la nota que es toqui. Segueix una escala matemàtica i física establerta que relaciona les freqüències del so amb les freqüències del color.
Així doncs, després de desmuntar el piano i electrificar-lo nota per nota, cada tecla encén una bombeta. Per exemple, el Do# encén la bombeta blava, mentre que les notes Fa encenen les bombetes vermelles.
És una obra que permet no només escoltar la música, sinó també veure-la. Es podria dir que, amb aquest piano, la música es veu abans de ser escoltada, ja que la llum viatja més ràpid que el so.
Va ser exposat al Museu Ludwig de Budapest durant dos mesos i actualment es troba en exposició permanent a l’Institut Cervantes de la mateixa ciutat.
Vaig desenvolupar aquest projecte basant-me en el meu projecte anterior dels batecs del cor. A més d’enviar els meus batecs a la blockchain, també els envio de manera sense fils a aquest rellotge, de manera que cada batec fa avançar el rellotge i es pot veure com l'agulla dels segons es mou al ritme del meu cor.
Quan el meu cor batega més ràpid, el rellotge es mou més de pressa, i quan el meu cor batega més lentament, el rellotge es mou més lentament.
Aquest projecte tracta temes com el pas del temps, el temps de vida i la vida del temps, l’anacronisme, i d’alguna manera, evoca el concepte de Memento Mori, però a través de la tecnologia i utilitzant l’energia del meu propi cos.
El rellotge va ser exhibit al Smithsonian Museum of Art & Industries durant els mesos de març i abril de 2022.
El Sentit del Temps és un dispositiu cibernètic que permet percebre el pas del temps a través de petites vibracions que s’emeten cada X minuts. Està format per un processador i un xip vibrant col·locat en una carcassa de llautó feta a mà i soldada a unes “ales” que actuen com a conductores de la vibració que prové del centre. Es pot programar per vibrar cada cert nombre de minuts, de manera que quan la persona porta aquest dispositiu i percep aquest patró durant un període prolongat de temps, s’acostuma a aquest ritme.
Per exemple, si es programa per vibrar cada 5 minuts i, després d’un temps, es canvia la freqüència a 8 minuts, la sensació del pas del temps s’allarga i el temps sembla passar més lentament. Al contrari, si es canvia per vibrar cada 3 minuts, la percepció del pas del temps s’accelera. Està dissenyat per ser portat a l’esquena.
La història darrere d’aquest projecte és controlar la percepció del temps, i en el futur publicaré un NFT que donarà permís per canviar la freqüència de les vibracions, de manera que algú altre pugui controlar, sense el meu consentiment, com de ràpid o lent hauria de sentir el pas del temps.
Sentit del Temps
2021 - Actualitat
2022 - Actualitat
2021-2023
2022 - Actualitat Feat. Neil Harbisson
2022 - Actualitat
Batecs (NFTs)
2021 - Actualitat
Des de petit, sempre he tingut un gran interès i admiració pels batecs del cor. Inicialment, era la meva fascinació per l'anatomia, però va ser el meu besavi qui em va inspirar amb un llibre de poesia que va publicar titulat Latidos –Batecs en castellà–, on explicava que els versos escrits eren els batecs dels seus sentiments. A partir d'aquí, fa tres anys vaig tenir la idea d'externalitzar els meus propis batecs, però en lloc de fer-ho a través de la poesia, volia fer-ho mitjançant la tecnologia, creant una mena de poesia tecnològica.
Els batecs del cor ens acompanyen al llarg de tota la vida. Representen la nostra vitalitat constant, des del nostre temps al ventre de la mare fins al darrer segon de vida. Tanmateix, són un fenomen involuntari condicionat pel nostre estat físic i emocional. Els batecs del cor revelen els nostres pensaments, accions i emocions, reflectint el nostre estat general. A mesura que explorava aquest fenomen constant, vaig començar a buscar maneres d'expressar art a través dels meus propis batecs, a més d'enviar-los constantment en temps real com a NFTs.
El meu objectiu amb aquest projecte és crear un art que doni la importància que els batecs del cor mereixen, creant un format estètic, metòdic i formal que registri i preservi aquesta part intangible i essencial dels nostres cossos, alhora que desenvolupi un nou tipus d'art digital vinculat i condicionat pel cos humà.
88 Vides a 220V-16A-50Hz
2024
Aquesta és una instal·lació interactiva inspirada pels meus interessos personals per narrar una història nascuda de la meva curiositat per experimentar amb objectes i la meva fascinació per conceptes com el pas del temps, l'anacronisme, la documentació i immortalització d'objectes, així com l'autoreferencialitat.
La instal·lació presenta un piano acústic vertical que activa dotze objectes utilitzant 220 volts de potència a través de 88 petits interruptors col·locats sota de cada tecla i interconnectats per octaves, de manera similar al Piano Sonocromàtic. Cada octava conté dotze notes, i cada nota activa un objecte diferent, de manera que cada tecla controla un objecte quan es toca al piano.
Experimento i exploro la tecnologia com a mitjà per presentar una narrativa, una obra d'art que combina art, disseny i artesania. He desenvolupat un sistema d'interruptors que permet que els dotze objectes funcionin a través del piano, utilitzant el teclat tant com a interruptor com a mitjà per compondre amb dotze nous sons, creant una instal·lació intrigant i excèntrica. La morfologia d'aquesta instal·lació recorda els ready-mades dadaistes, però la seva funcionalitat està més relacionada amb les obres de Cabosanroque, amb un propòsit similar al concepte del piano preparat de John Cage o les idees presentades per Carles Santos i Lolo & Sosaku.
Temps que avança o que retrocedeix?
2021
Aquest projecte va néixer de la meva curiositat per explorar el pas del temps. Vaig comprar un rellotge de paret i vaig decidir modificar-ne el mecanisme, alterant-ne l'interior perquè les agulles comencessin a moure's cap enrere, com si el temps mateix s'estigués invertint. També vaig modificar el paper que marca les hores, invertint-lo i tallant-lo a mida, després enganxant-lo sobre el paper original. El que és interessant d'aquest rellotge és que, tot i que sembla desafiar les regles del temps, segueix funcionant, només que en la direcció oposada, plantejant la pregunta: el temps realment sempre avança?
La màgia succeeix quan aquest rellotge es col·loca davant d'un mirall. En el reflex, tot sembla tornar a la normalitat: les agulles es mouen cap endavant, i l'hora que mostra és correcta. El mirall es converteix en una mena de portal entre dues realitats: una on el temps flueix cap enrere, i una altra on segueix el seu curs habitual. Aquest joc visual em porta a qüestionar si el temps és realment quelcom absolut o simplement una construcció que depèn de la perspectiva des de la qual l'observem.
Invertint tant el mecanisme com el paper, així com la signatura al vidre, volia emfatitzar la idea que la nostra percepció del temps no és fixa, sinó maleable. Aquest projecte, per a mi, és una manera de reflexionar sobre com experimentem el passat i el futur, i si realment estem avançant o repetint cicles. El rellotge invertit s'ha convertit en una metàfora de la fragilitat i la subjectivitat del temps, que podem deconstruir i reconstruir depenent de com decidim veure'l.